Parlem de la forma.
Del dibuix i la melodia del nostre discurs.
Així comencen les classes d’oratòria al Taller de veu i ens focalitzem en com. Amb quin dibuix, amb quina musicalitat exposem una idea a través de la nostra veu. I llavors ens trobem amb la necessitat d’aturar-nos al camí que tant hem seguit al llarg de la nostra vida.
passem de la immediatesa del:
idea ▶ resultat
al:
idea ▶ mecanisme ▶ resultat
Tenim, doncs, observar la laringe ja que és ella qui ens proporciona la veu.
Com tot instrument, té un mecanisme propi i unes lleis intrínseques que cal conèixer i respectar. El gran problema és que no ho veiem. No tenim la guia visual que tanta informació ens ofereix. Aleshores el treball comença amb l’observació interna reconeixent i ubicant aquestes parts descrites a l’anatomia mèdica.
A poc a poc, anem posant en funcionament cadascuna de les parts involucrades a la fonació. Aquí insisteixo en la immensa COORDINACIÓ que necessitem adquirir per arribar a equilibrar el mecanisme i així disposar-ne per dibuixar el nostre discurs.
T’has parat a pensar la impecable coordinació de l’aire i la tonicitat de les cordes vocals del cèlebre Pavarotti? Dels grans matisos orals que fa servir Vittorio Gassman als seus recitals?
