Forma o contingut?
Ni una ni l’altra, o més aviat totes dues sempre.
Tot i així, per la meva professió, sempre insisteixo en la forma. La manera com posem veu a la nostra voluntat i comunicació. La manera com modulem, donem èmfasi, accelerem, posem intensitat, descartem, subratllem, donem pas a un silenci, etc.
Tot això té a veure amb l´oratòria, l´art del bon dir, de donar al llenguatge parlat l´efiàcia per comunicar, delectar i commoure.
I això es pot fer a través de la veu parlada i cantada.
L’experiència m’evidencia que si aquest missatge es transporta al cant, ens obre les portes a una gran quantitat de formes que ens poden ajudar a obtenir flexibilitat a la parla. No importa quin subjecte (contingut) escollim. El que importa és l’EQUILIBRI de la manera com ho exposem. Els éssers humans anem a buscar aquest equilibri. Sempre. Arrisquem, retrocedim, però sempre és per entendre els límits i com a resultat obtenir un equilibri. I això mateix es pot aplicar a la FORMA.
Si accelerem, hem de disminuir el pas fins a frenar. Si augmentem volum, anhelem el silenci. Si pugem esglaons, desitgem lliscar-nos per un tobogan. Si vibrem aguts, el nostre cos ens demana culminar amb ressonàncies greus. I així sempre.
Així que dominant eines formals, arribarem a aquest equilibri que ens donarà l’èxit d’una bona comunicació.
