Què significa forçar la veu?
És cridar o cantar fort dolent per a la veu?
Sóc cantant líric, cant òpera. Després de llegir un article al diari La Razón m’han sorgit dubtes sobre l’afirmació “la causa de l’afonia pot ser per […] un mal ús continu de la veu com cridar o cantar fort”.
▶ Tots sabem que un nadó té únicament una via de comunicació que és el crit (en forma de plor, en forma de riure, etc) i bé això no li propicia cap afonia. Serà perquè el cos està usant totes les seves habilitats per salvaguardar la veu, fins i tot en moments de màxima desesperació? Diria que sí. Que si fóssim capaços de mantenir durant els anys la mecànica del sistema fonador (laringe) juntament amb el sistema respiratori, seguiríem podent cridar sense que això ens generés afonia. Amb això, cridar (bé) no hauria de ser el motiu.
▶A l’Òpera, una de les característiques és la de cantar fort. Això degut a l’absència d’amplificació electrònica a la seva època i la necessitat de fer-se sentir per tots els assistents al teatre, cada vegada més gran en nombre. D’aquí el desenvolupament de la capacitat amplificadora del nostre esquelet. Amb això, “cantar fort”, si es tenen les eines necessàries, no hauria de ser motiu d’afonia.
Acabo fent referència al concepte de “forçar la veu”. No es tracta de “què facis” amb ella (cridar, cantar fort…) es tracta de saber com fer-ho. De tenir les eines i el coneixement del funcionament del nostre sistema fonador, del saber com fer-nos còmplices perquè ens acompanyi de manera eficient en qualsevol moment dexpressió. Forcem la veu quan obliguem a donar-nos un resultat sense bones directrius.
Font: link
